TEXTOS
1. L'ANOMALIA
"Nosaltres els malalts de normalitat som una anomalia. Un error de sistema (...) L'anomalia certament és el que fuig, però mentre fuig agafa una arma. Ser una anomalia, o el que és igual, assumir-se com anomalia és viure una altra vida, una vida que posseeix una altra velocitat i, que en la seva pura simplicitat constitueix un autèntic desafiament a el poder (...) Assumir-se com anomalia és començar la travessia de la nit (...)”
Els fills de la nit. Santiago López Petit
"Donar el primer pas és sinònim de canviar d'existència"
Elogi de l'caminar. David Le Breton
2. LA MOBILITZACIÓ GLOBAL
"La vida no consisteix més que en una activitat privada la finalitat és produir una vida privada. No som més que vides (privatitzades) mobilitzades per reproduir aquesta realitat feta una amb el capitalisme. Aquesta mobilització global reserva un destí diferent a cada vida. A unes les converteix en vides hipotecades, a altres en residuals, a altres en emprenedores de si mateixes. El resultat és, però, comuna ja que en totes elles l'estat que preval és el de l' «estar sol» (...) la vida, per poder formar part activa de la mobilització global, ha de perdre tot gruix existencial. Ha d'abandonar la simplicitat que existeix en tota vida veritable i plena, per fer-se complicada, és a dir, per fer-se neuròtica. La vida mobilitzada és una vida buidada de sentit (...) La consciència ha estat conquerida. El Jo en el més íntim és capitalisme. Nosaltres som i actuem com una marca. "
La mobilització global. Santiago López Petit
3. EL SABOTATGE
"La política nocturna vol fer de l'voler viure de cadascun un desafiament col·lectiu. I així sabotejar la realitat. Sabotejar la realitat per alliberar-nos de el poder, encara que per sobre de tot hem de alliberar-nos de que som. Del que la realitat ens obliga a ser (...) Alliberar és primer de tot deixar de ser una marca, és a dir, expulsar aquest capitalisme que portem a la sang. Però com deixar de ser marca, com subvertir si no hi ha reapropiació possible? L'objectiu és arribar a ser autors de la nostra pròpia vida, que és justament el que no som quan en tant que marca posseïm un significat per als altres. Subvertir la marca és sabotejar la mobilització que ens porta i atacar la realitat (...) El que s'ha de fer per sabotejar la realitat és molt senzill: cal negar-se a ser una microempresa. Cal convertir-se en un interruptor de la mobilització global. Interrompre la mobilització que ens porta i encendre la nit. "
La mobilització global. Santiago López Petit
"En un sentit polític, la marxa deixa entreveure un somni: caminar com a expressió de l'rebuig d'una civilització corrupta, contaminada, alienant i miserable. Kerouac parlava dels vagabunds de l'Dharma, del seu caminar amb motxilles per vells senders de desert, negant-se a consumir tot el que la indústria produeix i «treballar per tenir el privilegi de consumir tota aquesta merda que en realitat no necessiten, com refrigeradors, aparells de televisió, cotxes, cotxes nous i atractius [...], i porqueria en general que sempre acaba al cubell de les escombraries una setmana després »."
Elogi de l'caminar. David Le Breton
4. L'ALIANÇA
"La interioritat comú no és el voler viure mateix, sinó la tensió de el pas del meu voler viure cap al voler viure. és el (auto)dinamisme mai conclòs en el qual es constitueix el voler viure. Politizarse-ho, en aquest sentit, no encaixar en aquesta societat per molts esforços que un faci. Polititzar és ser un estranger entre els estrangers. La interioritat comú no pacta mai amb la vida. La seva existència és el pur no-encaixar multiplicat per la complicitat dels que són els nostres iguals. el resultat, evidentment, és la reescriptura d'un text de la vida diferent que ja no està centrat en el Jo (...) El nostre objectiu no ha de ser desvetllar la interioritat comuna com si d'alguna cosa oculta es tractés, sinó activar el formalisme. Activar-lo per poder reinventar-nos com a éssers anònims a l'interior d'un nosaltres (...) Una vida trencada no està sola. Té una aliança d'amics que junts desafien la realitat, construir illes d'autoorganització. En aquest punt, l'heroisme és suportar el dia a dia, tenir la capacitat de buidar el buit de coses i omplir-lo de que és comú (...) Estar a l'interior de l'gest radical repetit »suposa l'expulsió absoluta de la por. junts, repetint junts el gest radical, perdem la por. "
La mobilització global. Santiago López Petit
"Els fills de la nit concentren patiment per descarregar-lo de l'món, i llavors l'amor que d'ells surt es fa necessàriament desesperat. S'han alçat, més enllà de la seva solitud , per robar més vida. "
Els fills de la nit. Santiago López Petit
"El caminant s'enfronta al desconegut en la forma de trobades fortuïtes. És sempre l'estrany. Les seves amistats efímeres deixen un record imperible. Ser un complet desconegut i saber que en poques hores cada un estarà lluny de l'altre fomenta la trobada "
Elogi de l'caminar. David Le Breton
"Amb l'anormal la relació és d'aliança (...)”
mil Altiplans. Gilles Deleuze i Felix Guattari
5. LA TERRA DE NINGÚ
"A l'interior de la mobilització global -que produeix la vida i es confon amb la vida- construir una situació és imposar una terra de ningú. La situació construïda, en tant que terra de ningú, ja no prefigura cap altra vida, però sí que pot ser un lloc on experimentar noves formes de resistència(... ) La terra de ningú que imposem a la realitat, la portem dins(...)La terra de ningú és on es troben el voler viure i el nihilisme en les seves expressions màximes. Per aquesta raó la terra de ningú pot ser un veritable lloc d'experimentació(...) Una terra de ningú no és encara un forat a la realitat. Cal que el resistir-sigui també un crear. "
La mobilització global. Santiago López Petit